Esclata-sangs

Tornant

2011-09-09T18:26:00.001-03:00

El que mes m´agrada de tenir de nou coneccio a casa es poder escoltar tv3 i adormir-me amb el so del catala. Aquest teclat no te configurats els accents i aixo em possa mes nerviosa que si fossi en castella.

Fa mesos que no escric aqui. Avui he tornat.

Petons i abracadas.

Ana

La Mari

2010-04-24T15:51:00.003-03:00

Aquest dies h´estat mirant La Mari, una serie que tracta de la vida de una dona i com lluita per seus fills, per si mateixa, per Catalunya. Arrivada a Barcelona en los seixanta, des de Alosno, un petit poble en Huelva - cuasi analafabeta- fin a convertir- se en una mestra, una dona lluitadora i feliç.

La serie comença con la mort del seus marit, en una mina. Desprès de uns mesos, ella haurà de anar-se del poble, deixan´t els seus dos fills amb els seus pares.

Va arribar i des de aquell punt tot canviarà. Va fer amics,va despullar-se de mica en mica de aquel dol tan doloròs, va convertir-se en una dona ben difernt a la arribada abans.Amb una conçiencia social molt forta. No és que no la tinguessi, en Andalucia, però la seva lluita va ser tan forta, tan grossa, tan potent que ella va descobrir la dona que podìa convertir-se i tot el que va poder fer.

La serie és excepcional. La recomano amb total convicció. És una de las millors seriès que he vist en tota la meva vida.

Una abraçada ben forta des de Montevideo. Aquí fa molta fred. Sembla que ens ha arribat el hivern amb anticipació.

Ana

Al marge del camí

2010-02-15T08:18:00.002-03:00

Ja tenim el nou disc de Sanjosex. Hi ha algunes coses que ja és poden probar a la xarxa. Tinc moltas ganes de escoltar-ho. De mica en mica, ja que per aquí no arriban els seus discos.

Un petò.

Ana

Què faig a classe?

2010-01-22T09:48:00.002-03:00

Escric, dibuixo i jugo. Avui estudiant per l'examen de demà he trobat això. L'original el vaig escriure en
italià
La gent ens mira,
ens mira fixament,
ens observa,
però no es miren a si mateixos, no veuen els seus defectes, potser majors que els nostres.
La gent ens mira.
Jo miro la gent,
la miro fixament,
l'observo....
Quan el temps fuig provem a agafar-lo, però quan en tenim de sobres el deixem córrer com sorra entre els
dits fins que entenem que potser demà el temps s'haurà acabat

Salvador Subarroca i Pérez (92 paraules)

In Crescendo

2010-01-16T08:31:00.004-03:00

In Crescendo
Relats de curts a llargs.

Autors:

Ignasi Mieza (211 paraules)
Alex Orozco Sebastian (1121 paraules)
Esteve Maruri i Camps (1125 paraules)
Noemí Casas i Santamaria (1176 paraules)
Salvador Subarroca i Perez (1676 paraules)
Delfí Roca (1757 paraules)
Clara Garcia i Ortés (2404 paraules)
Pròleg de Joanaina font (137 paraules)

Aquesta Obra està sota una llicència de Creative Commons

Pròleg:

El vent, els ulls d'aquells que ens miren, una capsa de galetes daneses plena de gotes suïcides,arribar a la cita amb un secret; en definitiva, aquelles petites coses que en la minoria ens fan grans.
"In crescendo" ha estat ideat per fer-nos créixer lentament. Organitzats pel nombre de paraules, els relats d'aquest recull conformen una capsa de sorpreses i delicadeses amb les quals pretenem fomentar, en motiu de la diada de Sant Jordi, la lectura. Des d'un poema fins un relat curt, tots units adquireixen una nova interpretació que no tenien per separat, ja que els contes i relats d'aquest
recull han estat prèviament publicats a les pàgines web dels seus respectius autors que els han cedit,sota la llicència de Creative Commons, a l'organització Iwith.org. Uns minuts de crescendo per descrendar el pensament.

Joanaina Font.

Això és per començar. És molt complicat trobar llibres en català , aquì en Uruguay. Els pots trobar al Casal Català, o pots accedirl-los si algú et fa el prèstec. Fa dos anys, un amic de Barcelona en va regalar un disc- de una banda barceloniana que m´agrada molt i un llibre en català. És tractaba de Els Ponts de Madison Country. El me va possar una dedicatoria molt bonica i una petita carta, on em deìa que no li havía agradat gens aquesta novel.la. Potser per que està pensada desde el cap de una dona. I és clar. La novel.la no és bona, però és una historia que és deixa llegir- com deiem en Uruguai-.

Vaig veure la pel.lícula fa molt anys, i al que sempre m´ha agradat de toda aquesta historia, és que va ser veritat, és a dir, és una historia que dues persones van vuire.

Tota aquesta historia,és per contar-les que anirè possant els comptes de In Crescendo de mica en mica.

Altres maneras de accedir a llibres en català es descarregarlos de la xarxa. Però no he tingut molta sort en aquest tema. Una altra és comprar per internet. El problema es que per a mi, és car.Es a dir, jo no puc comprar llibres ni pagar els diners de un correu privat. Perque per cert que una altra manera serìa, demanar-les al amics de allà que comprin per nosaltres. I per cert, que tinc tota la confianssa en les seves criteries.

Els deixo el primer compte.

Un petò des de una Montevideo, amb núvols i una calor no gaire grossa.

Ana

Gravetat zero

Estic flotant. Escolto i m'arriben sons llunyans.
Pau.
Potser els problemes seguiran on eren d'aquí a una estona, però ara no m'importen, s'està tant bé!
Pau.
Sóc un àtom, indivisible, els meus braços al voltant de les meves cames, les meves cames recollides i la
meva cara gairebé tocant es genolls. s'està tant bé!
Pau.
Arriben sons i fluctuacions, potser són sinusoïdals, però ara no importa.
Concentra't! No cal, aquí no serveix la concentració, és inútil, ni ho intentis, no cal perquè ve sola.
Pau.
He de sortir a respirar

Salvador Subarroca i Pérez (92 paraules)

La Riera

2010-01-14T01:13:00.003-03:00

El dilluns ha començat a tv3 una nova sèrie.És tracta de La Riera. En aquesta adreça elèctronica podeu visitar, coneixer mès i millor de que és tracta.

Jo la recomano. És molt maca, té paisatges molt macos,i té uns actors de puta mare.

Un petò per tothom

Ana

Avui començo amb...

2009-12-26T16:06:00.002-03:00

S´apropa gener i les vacances. M´he possat al corrent amb Ventdelplà- que feia molt més de dos mesos que no podia mirar-la.

Avui he buscat, una altra sèrie per poder veure i gaudir-la. He trobat Poblenou. He recordat que ja havía llegit algunes coses a sobre aquesta producciò.

Els deixo al primer capìtol.

Una abraçada.

Ana

Estiu i plans

2009-12-09T13:51:00.004-03:00

Vaig coneixer la música dels Glaucs, fa un any. I fa unes setmanes la he tornat a trobar . I els he escoltat uns quantes dies.

Encara tinc massa feina i preocupacions. Però de mica en mica , l´any s´esgota i és més a prop al gener. Faré vacances. Estaré a casa,llegint uns quants llibres i posant-me al día amb Ventdelplà. Tinc pensat una mena de vacances improvisades. Passejadas en bici, per els voltants del poble, una mica de riu, procurant fugir del sol. Tardas xerrant sense aturar- me a veure el rellotge.

Molta, molta música i espero que xerrar amb molts amics que tinc al voltant del mon. Moltes hores jugant amb las mevas gossas, i amb als gatets grands i petits. Vull seure prop al ceibo i gaudir de las sevas flors, rojas i bonicas.

I unes classes de cuina, que la mare em fará. Ja he decidit que vull saber com fer Budín de Pan. És un plat que ja feia la meva avia i que a la meva mare li queda- com diem a Uruguay- " para chuparse los dedos" _( per xuclarse als dits)-

Ara els deixo una canço dels Glaucs.

Petons per Cesc, Francesc, Susana, Esther, Kathy, María, Maria Cinta, Ana Maria.

I al febrer, estudiar català, que tinc moltes coses que no he pogut estudiar aquest any.

Lletre y traducción

A un pas de ser feliç
(J. Bardagí -- Ll. Alsina)

Hola bon dia, pregunteu-me com estic
Em trobo bé, i estic a un pas de ser feliç
Tinc molta sort, i moltes ganes de seguir
Hola bon dia, estic a punt de ser feliç
Em queda un pas.

Hola princesa, formo part del teu voltant
No sé el teu nom, què fas, d'on vens, ni a on t'aniràs.
Sé que és molt tard, potser ja és hora de marxar
Veig que princesa a poc a poc t'estic perdent
Però m'és igual.

(CORS)
I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos es va enfosquint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Molt bona nit amics, me'n vaig a buscar el llit
Un dia més el trobaré molt sol i trist
Però tancaré els ulls i pensaré que he tingut sort
Perquè princesa, avui tinc son i amb tu al costat
No puc dormir.

(CORS 2)
I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos s'està morint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Si tanco els ulls et veig somiant amb mi
Si tanco els ulls et veig ballant per mi
Si tanco els ulls veig que no puc dormir
Però avui tu no ets aquí.

(SOLO ALSINA)
(CORS 2)

Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
(Em trobo bé)

Perduda

2009-11-15T17:39:00.002-03:00

Massa feina. Massa stress. Massa coses que he de fer.Poc temps per llegir en catalá.

I no m´agrada gens ni mica aquesta situació.

Una abraçada i fins aviat.

Ana

Lecturas i altres coses

2009-08-28T02:27:00.002-03:00

Estic mirant Mar de fons. Una serie que va ser emetra des de el 2005 al 2007 en tv3. M´agrada molt tots els capìtols que he vist. Encara són pocs, uns 7 o 8 només.

Hi ha actors que conec de una altra serie anomenada Zoo. La vaig disfrutar l´any passat.

És una l.lástima que he tingut poc temps per veure series i escriure aquí. El nivel intermedi és molt exigent. Hi ha moltes activitats que hem de fer per cada clase. La fonética no és la part que més m´agrada. Tinc problemas amb la s sonora entre vocals. No em surto amb la abella...:)

Estic llegint un livree de Carmen Riera " Et deixo amor, com a penyora", el seu primer livree que va surtir l´any 1975. El livree és de Ester la meva companya de classe. I avui he pogut veure una part de Catalunya des de l´aire que Susana, una altra companya em va copiar. Els videos están boníssims. L´he possat als subtítols en català.Això doncs puc llegir i escoltar, tot a la vegada.

Una abraçada ben forta i fins aviat.

Ana

Per no sentir-se sol?- Un títol inventat

2009-07-22T00:01:00.001-03:00

Juga a perdre la por
i escriu
a qualsevol paret de casa teva
tots els noms
que han omplert de llum
la teva vida
per dir-los, un a un
i no sentir-te mai
ni abandonat ni sol.

Miquel Martí i Pols

Haver de

2009-07-04T00:26:00.004-03:00

Fa massa temps que no escriure amb aquest blog.Però és que he tingut molta feina i poc temps per escriure amb català. Quina rabia!.

Doncs, comparteixo amb vosaltres aquest video de Edu3.cat. Parla del ús de " Haver de".

Un abraçada i fins aviat.

Ana

Per la tardor

2009-05-10T09:53:00.004-03:00

Lo que més m´agrada de la tardor són las fulles grogas. Caminar entre elles, mirant les cases i la gent. Caminar i sentir-las als peus, a les sabates.

Un petò.

Ana

Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots el recers y els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
i que dius a cada cosa
tendrament la seva mort,
fes-me entrar a la teva dansa,
Sol de tardor complaent,
vès minvant sense recança
els poders que té la ment,
apilona´ls amb les fulles
que, cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.

Narcís Comadira

Net

2009-04-05T09:36:00.006-03:00

	Fa un parell de anys vaig escoltar aquesta expresió. Sempre la escoltaba en unes sèries (Zoo i Ventdelplà). Pero no havía buscat mai la paraula " patena". El altre día l´he preguntar a la meva professora i ella ha fet una petita explicació. Per molta gent aquesta semana, té sentit religiós.Aquí en Uruguai molt poca gent li dona importància a aquesta mena de celebració.Per nosaltres és important que fer vacances, que no tenim classes, ni facultat, que no treballen en tota la semana. Un petò ben fort des de Montevideo. Ana patena
	[1373; el ll. patena, variant de patĭna 'plat fondo']
	f 1 LITÚRG 1 Platet d'or, d'argent o de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i per a distribuir la comunió als fidels.
		2 Safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per a impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules.
	2 net com una patena Molt net. extret de: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0100913

Si!

2009-02-24T13:20:00.002-02:00

Fa dues setmanas vaig coneixer el resultat del examen del Institut Ramon Llull de català. Al examen de nivell elemental( l´any passat vaig aprobar al examen bàsic del mateix institut). Ho vaig aprobar. I més tard vaig saber que amb Notable. Quina al.legria!...Aprobar aquest examen i amb bona nota. M´ha fet molt bon escoltar tantas horas en Sanjosex, Mazoni, veure tots el capìtols de Ventdelplà,Porca Miseria y Zoo a més de 13 anys i un dia, xerrar amb Renton al google chat, anar tot l´any a classe,llegir tot el que he pogut.

Las mevas companys de classe també han aprobat.Dintre de uns dies començarém el tercer any a la Facultad i dintre de uns anys farèm al nivell intermedi què és com un First Certificate en anglés. Estic molt molt contenta i vull llegir molt en català a més de escriure molt més. Ja fa temps que Josefina la meva girafa parla català.

Un petò ben fort i com celebraciò els deixo una de les més bonicas cançons que mai he escoltat.

Ana

Lo que dit:

Sento com es mouen les fulles i branques d’aquests arbres,
El soroll de la pluja que cau i del vent que l’acompanya.
Allà lluny veig les llums en filera d’alguna carretera
I a ponent la claror del capvespre darrera les gavarres.

Penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps
De res! Avui perdo el temps sense mesura,
Divagant, busco llocs que conec dins el paisatge,
Disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana.

I avui
Camino
Aquest camp
Ple d’espígol,
I demà
M’observa
Esperant que
Sucumbeixi,
I no vull... !

Canto mirant l’horitzó amb la vista borrosa,
Voltant, sense fi ni rumb en la mirada
Dispers, penso en tot i en res a la vegada,
I demà seré aixecat aviat de matinada.

I avui
Camino
Aquest camp
Ple d’espígol,
I demà
M’observa
Esperant que
Sucumbeixi,
I no vull... !

I avui
Ui ui ui
I demà
Na na na
Pensaments
De diumenge
Esperant la setmana
Que comença
Que comença demà
Autor: Carles Sanjosé | Any: 2007

Gínjol

2009-02-02T08:49:00.002-02:00

Estava escoltant una canço de Sanjosex i no entenía moltas paraulas. Doncs vaig anar al diccionari . Com sempre ho faig. Però aquesta vegada em vaig anar en un viatge de moltas pàginas per descobrir aquesta paraula: Ginjol.

El ginjol és una fruita que a més per aquí no la trobarém. La traducciò al castellà serìa Azulaifo. Es un arbre tìpic de Catalunya. Aquí no trobarém cap azulaifo en nostres camps. Al final del viatge he trobat aquestaa expresions :

2 més content (o trempat, o eixerit, etc.) que un gínjol fig Molt content, trempat, eixerit, etc.

más contento que un azulaifo

3 eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.

Una abraçada molt forta des de aquest Montevideo una miqueta fred.

Ana

Quand els bits ballen tango - Anna Solana Duch -

2009-01-23T13:09:00.004-02:00

He trobat aquesta narració a internet. M´ha semblat molt maca i explica molt be la excitació que és pot sentir amb algú en una xerrada virtual.

Un petò ben fort.

Ana

Ni una mirada profunda i goluda, ni un frec intencionat, ni una floreta a cau d’orella... tan sols unes línies a la pantalla de l’ordinador per excitar la curiositat de caure en l’abisme del temps que s’obre entre dues biografies que, de sobte, convergeixen. Mai no m’ho hagués pogut imaginar. Però el desig és com el rostre d’un bon retrat, que no pot tenir mai una sola cara. T’havia vist, sabia com eres... i potser inconscientment m’havia perdut uns segons en la immensitat dels teus ulls oceànics. Però, no m’havia fixat en els teus llavis, amagats darrera els pèls del bigoti i la barba. No havia parat atenció en les línies que dibuixen la imatge del plaer en el cos i, és estrany, perquè és la primera cosa que m’atreu en mirar un home. En canvi, però, és el primer que vaig sentir en rebre a través de la pantalla la teva invitació subtil per tornar a veure’ns. El contacte dels teus llavis, en cada línia, en cada paraula, en cada lletra... cada cop més endins..., una sinestèsia de sensacions estranyes, un bes experimentat en unes parpelles que no vaig dubtar a acalar per gaudir més intensament d’aquell nou experiment que colpia el meu cos sencer. Aprofitant l’espai que m’oferia la cadira, vaig descreuar les cames i vaig obrir-les descaradament per respondre’t de manera intencionadament provocadora (i és que a mi també em venia de gust ballar tango a ritme de bit). I mentre copejava el teclat apassionadament i suau alhora, multiplicant els ecos de l’experiència sensible a través de l’intel·ligible, imaginava com podies interpretar la meva ambigüitat; em fregava els llavis, amb la llengua, sentint com aflorava a la meva cara el pessigolleig del desig.

Per què? No ho sé. I no ho sé ara encara. Sens dubte, l’erotisme i la morbositat són més fàcils de sentir que d’explicar i, no obstant això, en estar finalment junts, a la realitat, sentint les teves mans amples recórrer el meu cos, em va embargar una inseguretat esfereïdora. No et coneixia. Unes línies al correu electrònic defineixen una persona? És més fàcil dir mentides amb les mans al teclat que amb els ulls clavats en una altra mirada? Com em podia refiar de... M’assaltaven tota mena de dubtes, però, alhora, una altra part de mi —la mateixa que no havia dubtat a espaterrar-se, disposada a rebre l’escomesa de l’experiència per contestar els teus missatges—, assaboria amb delit la teva llengua dolça i tendra i demanava a crits que em despullessis i m’empalessis.

Em vaig abandonar a les teves carícies, potser un xic nerviosa encara, però embruixada per la incertesa i el desconegut, per allò que precisament trenca la rutina i ens fa sentir vius. I vaig vessar plaer per tots els meus porus, em vaig escórrer, astorada per la teva resistència, feliç d’haver deixat el camí lliure als sentits. Després vas regalar a la meva oïda una part de la teva saviesa. M’encanta escoltar-te perquè és com si, en engolir les teves paraules, anés escolpint l’home dels meus somnis, amb la teva mirada, el teu somriure, la teva veu... Per això xuclo el que escrius i ho deixo al paladar per assaborir-te uns instants... per deixar volar la imaginació... És tan fàcil...

Potser tenies raó quan em deies que Internet estimula les millors perversions. Ahir a la tarda, per exemple, després d’haver llegit un dels teus missatges, vaig fixar la mirada en la pantalla de l’ordinador fins que la teva imatge es va definir amb nitidesa. M’embruixava aquell somriure entremaliat que sabia perfectament com provocar-me. Aleshores, vaig notar la tibantor dels meus pits i vaig començar a amanyagar els meus mugrons erectes, mentre m’anava traient tot allò que m’impedia jugar lliurement amb ells. Tu somreies i animaves les meves mans a través d’una multitud d’@. «Tu sola, amor, així, ho fas molt bé». Vaig sentir els teus llavis sobre la meva pell calenta, el teu desig entre les cames i vaig voler tastar-lo. Els meus dits van buscar desesperadament un mític punt G gens fàcil de localitzar. El clítoris respon sempre més ràpidament, però els teus ulls em van dir que continués amarant-los de nèctar. Aleshores, vaig xarrupar el polze, l’índex, el dit del mig..., xuclant la dolçor de la teva pell. Després, em vaig deixar dur cap al llit i, un cop estirada, vaig projectar el meu plaer en el mirall i la barra que presideixen la meva cambra. Duia el cabell recollit, com quan estic assajant passos de ball, i la suor m’amarava la front, la panxa, l’entrecuix... La faldilla, que era l’única peça de roba que no m’havia tret, se m’arrapava a la pell i transparentava el crit dels meus porus oberts. Et necessitava, anhelava tenir-te dins meu i, aleshores, amb aquella angoixa del que cerca desesperadament satisfer la gana, vaig buscar alguna cosa prou llarga i rugosa, amb la punta arrodonida i vermella... Però no vaig trobar res i la tensió va estar a punt d’ofegar-me. Vas ser tu qui em va fer surar, de sobte, amb el record de la teva veu al teclat de l’ordinador. I em vas dur a la cuina on em vaig palplantar davant de la prestatgeria. Una ampolla de whisky J.B., d’acord, però... Sí? És clar! Sabia que tu ho volies, sabia que m’ho estaves demanant a bits! Podia sentir-te respirar, agitar-te, impacientar-te... «Agafa-la, bonica, agafa-la. És teva, tota teva.» Però una ampolla és freda i jo necessitava que m’escalfessis més, que humitegessis la fenella que ansiejava el teu membre... Se’m va acudir endolcir-la recobrint-la amb un preservatiu de maduixa per passar-hi la llengua a poc a poc i, després, xuclar-ne goludament el gust. La teva verga recoberta de melmelada de maduixa era deliciosa, suculenta. No n’hi podia deixar cap resta... Mmm, et vas mossegar els llavis per retenir el broll calent imminent. M’esperaves. Volies que gaudíssim plegats. Cobejava els teus llavis en el meu cony xop, però el mirall, que continuava presidint l’escena, només em tornava un somriure d’aprovació. Havia arribat el moment. L’embranzida del teu membre va ser brutal, tant que gairebé vaig xisclar de dolor plaent, de coïssor i fruïció multiplicades per totes les expressions que em retornava el mirall. I vaig sacsejar l’ampolla, un cop i un altre, canviant el ritme —primer ràpid, després, més lentament per gaudir més temps de l’accelerada final— i vaig deixar gairebé de respirar, èbria de sensacions eclèctiques. Et vaig mirar, vaig dibuixar el teu rostre complagut en els meus iris... i, finalment, van sotragar-me unes contraccions tan intenses i fiblants com momentànies, que es van transformar de seguida en sorpresa en descobrir el reflex de la meva expressió, nova, fresca, memorable... Era un instant màgic: la teva ombra invisible, però assaciada, i el meu rostre suat intentant retenir aquella imatge per sempre. Volia regalar-te aquella cara de nena sadollada, de dona extasiada i no vaig poder resistir-ho... Vaig agafar la càmera fotogràfica, la vaig col·locar a sobre del tocador, davant del mirall, i vaig activar el disparador automàtic perquè l’objectiu captés l’efecte del coll de l’ampolla de whisky amb preservatiu de maduixa en el meu cony, els meus pits i els meus ulls... i el poguessis conservar en paper o en format digital, com un record inesborrable...

Copyright © Anna Solana Duch, 1997

Mixolidia Blues

2009-01-19T21:17:00.001-02:00

No lo tinc gens clar. Però aquest music em fa sentir com si estigues caminant sota núvols. La música que fa és maravellosa, totes les cançons que he escoltat m´agradan molt.Las seves lletres son preciosas i m´ha fet aprendre molt més aquesta llengua.

Un petò des de Montevideo.Aqui ja és de nit i hi ha una mica de vent.

Ana

Àlbum: Temps o rellotge | Músics: Carles Sanjosé, Miquel Sospedra, Pep Mula, Richie álvarez

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences

Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...

Desitjos

2009-01-08T21:07:00.002-02:00

"Que em diguis mascle ets al millor". Puta - Sanjosex -

Sant Esteve

2008-12-25T18:27:00.003-02:00

A Montevideo les classes acaban al més de Decembre.Al gener fem vacances. Encara estic traballat i he tingut poc temps per escriure al blog a més de entrar a Parla.cat.Tinc un mon de tascas per fer.

A Montevideo fa calor. Está una mica ventós. A casa tots fan la migdiada. Jo no tinc son. VEnus, una gata groga dorm a la taula.Els altres están a els racons de la casa de la meva mare. Escolto a Fernando Delgadillo, la canço " LLovizna", una de las més bonicas cançons de mai he escoltat.

Demá es Sant Esteve.Ahir no sabia res de aquesta festa.He buscat a la Vikipèdia i he trobat aquesta informació.

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre. A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior.

A Barcelona és tradicional menjar canalons de primer i pollastre farcit o tallrodó de segon. De postre sempre cauen neules i torrons.

Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un vers en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endurà uns quants calerons de premi.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.

Aquest és un vers típic que solen recitar els infants de la família:
Sóc petitet així
no conec ningú
només el papa, la mama,
les neules i els torrons.
I aquí tinc una butxaqueta
per ficar-hi calerons!!!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_(festivitat)

Un grapat de petons.

Ana

Te faria un petó

2008-11-07T00:53:00.002-02:00

Te faría un petó si pogués.Pero he de continuar estudiant aquesta llengua que m'agrada molt. Peró m'aniria bé menjar un pastis de xocolate i xerrar amb tu.

Ana

petó

[s. XVII; dissimilació del cat. ant. i dial. potó, de creació expressiva, com altres mots semblants en altres parlars, com el mateix pot 'llavi' en oc. i en cat. ant., d'una arrel pott- que significà bàsicament 'llavi']

m Acte de tocar amb els llavis una persona o alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte, tot produint un petit soroll característic. Li va fer un petó a la boca.

L´aranès

2008-10-27T17:06:00.003-02:00

Hem de aprendre molt!. El video és una miqueta llarg però val la pena.

Un petò

Ana

Aquesta es la web del programa :

http://www.tv3.cat/programa/218222474

Videos Educatius

2008-10-26T12:05:00.003-02:00

He trobat aquesta pagina que m´ha agradat molt.

http://www.edu3.cat/

Té moltes videos educatius. Es tracta de una web educativa. Alguns videos són per Primària i altres per l´IES o el Batxillerat.

Una abraçada.

Ana

Parla.cat

2008-10-24T21:09:00.003-02:00

Des de l’1 d’octubre, s’han inscrit al Parla.cat 3.300 alumnes. Les inscripcions en la modalitat amb tutoria es tancaran el dia 30 d’octubre. Per fer el curs en la seva modalitat lliure les inscripcions estan obertes de manera permanent.

Què és el Parla.cat?

El Parla.cat és un entorn d’aprenentatge de català en línia que té per objectiu posar a disposició de tothom, independentment de l’origen, residència o nivell de coneixement del català, materials didàctics per aprendre la llengua o millorar les habilitats comunicatives. Aquesta és una eina de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

El curs ofereix quatre nivells d’aprenentatge:
* Nivell bàsic
* Nivell elemental
* Nivell intermedi
* Nivell de suficiència

Cada nivell està organitzat en tres graus, cada un dels quals requereix unes 45 hores de dedicació, uns tres mesos. Actualment hi ha disponibles el nivell bàsic i el nivell elemental. La resta de nivells s’estan desenvolupant i s’aniran posant a disposició dels usuaris de manera progressiva.

Per inscriure’s al curs només cal que els interessats es registrin i se’ls oferirà un usuari i contrasenya per poder entrar a l’espai virtual. L’alumnat té a la seva disposició una prova per saber quin nivell li correspon segons els seus coneixements. Tant aquesta prova com la inscripció als cursos es fa de manera telemàtica.

El curs està disponible amb dues modalitats: lliure i amb tutoria. La modalitat lliure permet l’aprenentatge de manera totalment autònoma i és de caràcter gratuït. La modalitat amb tutoria és de pagament i permet l’aprenentatge guiat per un tutor o tutora que fa el seguiment de l’evolució de l’alumnat. Aquesta modalitat facilita també l’accés a una aula amb eines de comunicació per interactuar amb la resta d’usuaris de la comunitat virtual.

Un cop finalitzats els cursos del Parla.cat, l’alumnat haurà assolit els coneixements necessaris per optar a les proves oficials que s’organitzen de manera presencial.

Com és l’entorn d’aprenentatge?

El Parla.cat disposa de la Rambla virtual, un espai des del qual l’alumnat podrà accedir a contingut de caràcter lúdic i culturals com mitjans de comunicació digitals, portals de literatura, biblioteques en línia, vídeos, música, jocs. Aquest espai també permet interactuar amb altres usuaris a través de fòrums i xats.

El Parla.cat disposarà també de l’espai Recursos per al professorat, reservat als professionals de la llengua catalana amb l’objectiu d’oferir-los material de suport per a les seves classes.

Podeu accedir al Parla.cat a través de la següent adreça http://www.parla.cat

Aquest article està estret de : http://www.llull.cat/_cat/_premsa/premsa.cfm?seccio=premsa&subseccio=comunicats

Quelcom

2008-10-18T07:46:00.003-03:00

Aband d'ahir he pogut escoltar la canço Fem l'amor de Sanjosex. Havía llegit una mica de aquest tema i que va surtir en un capìtol de Porca Miseria. És una canço molt maca, dolçe( la música) pero molt trist i encara una miqueta sarcàstica. Però no he pogut deixar d'escoltarla. Hi havía un parell de paraulas que no entenía.

Quelcom és una.

quelcom


[s. XIV; probablement del ll. quidcum(que) 'qualsevol cosa', a través d'un *quecom, analitzat com què o com, d'on queucom i, per ultracorrecció, quelcom]

1 pron Alguna cosa.

2 adv Un poc.

Un petó. Es un matí bonic, fa un sol que da gust.

Ana

Si vollen escoltar la canço aquí ho podrán fer.

Dia a dia a dia a dia

2008-10-16T22:19:00.003-03:00

No... que aquest no és el blog de Sanjosex...No sé perquè pensen això... :)

M'agrada moltísim... i ara els deixo la cançoneta.

Un petò

Ana

Dia a dia

2008-10-13T16:39:00.002-03:00

Avui he intentat treure la lletra de aquesta de _Dia a dia de Sanjosex. I em semblava que lo havía fet molt be. Ara , fa uns minuts he llegit la lletra al seu lloc de internet i lo he fet millor del que pensava.

Només he perdut dues o tres paraulas o m´he confrondre.

Més tard possaré la canço. Ara la lletra.

Un grapat de petons

Ana

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i
Fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula.
La feina prevista, un dia a la vista,
Fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment.

Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes
Un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l’esquena.
De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa
Tornem a pujar, una trucada, ets tu...

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò
Treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent!
Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar.

I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
La son s’apodera, s’apodera de mi...

Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi...

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!

Autor: Carles Sanjosé | Any: 2007

Parla.cat

2008-10-13T08:18:00.003-03:00

Vols aprendre catala o millorar els teus coneixements de la llengua?. Doncs et puguis matricular al curso que ofereix parla.cat.

La adreça electronica es www.parla.cat.

Esta disenyat en 5 nivells i encara hi ha una prova orientativa per veure a quin nivell t'haurias d'inscriure. Esta bonissim.

Un peto

Ana

PS: Ho sento pero avui no tinc els diacritis. :(

Mitgeres

2008-10-08T16:56:00.002-03:00

Estic escoltant " Les mitgeres al descobert " de Sanjosex. Es una canço molt maca i com sempre la lletra m´agrada molt.

He fet la cerca al dicionari i he trobat :

mitger²-a

1 adj. [LC] Situat al mig, al centre d’altres coses.
2 adj. [LC] Que és comú a dues propietats contigües. Una paret mitgera.

mitger³mitgera

m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges

mitger⁴mitgera

m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que fa mitges.

mitgera

1 f. [FIM] Mesura de líquids i de grans de valor variable.
2 f. [LC] [FIM] Meitat d’una mesura, d’un pes o d’una mida principals.

Una abraçada.

Ana

La Bisbal d´Empordà

2008-10-08T16:45:00.003-03:00

Aquest més he estat escoltant molt Mazoni i Sanjosex. Ells van nèixer a la Bisbal de l´Emporda.Són bisbalencs. Doncs els comparteixo lo que dit la Viquipèdia.

Un grapat de petons.

Ana

La Bisbal d'Empordà és la capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal a la província de Girona, Catalunya.
El municipi es troba a la Plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Història

Per al seu origen caldria remuntar-se a la vil·la romana de Fontanetum. Posteriorment s'anomenà Fontanet fins que rebé el seu nom actual de La Bisbal, ja esmentat el 1019, després de la seva cessió al bisbe de Girona durant el domini carolingi.

La jurisdicció, que havia estat discutida pel llinatge dels Cruïlles, va ser cedida plenament al bisbe de Girona per Jaume I. Durant el segle XIII es té constància de l'existència d'un call jueu. El 1322 Jaume II li va concedir la celebració de mercat setmanal els divendres, i encara subsisteix.

L'antic palau episcopal en forma de castell, va ser seu dels bisbes de Girona. Al segle XIV, la vila, que era regida per quatre cònsols i un consell electiu de 40 persones, va ser emmurallada. Pere el Conestable de Portugal ocupa la vila el 1465 després d'haver estat vençudes les forces defensores de Pere de Torroella i li canvià el nom a la vil·la pel de Camp-reial, que durà molt poc.

A partir del segle XVI es produeix una expansió urbana amb l'establiment a la vila de senyors territorials de la comarca.

L'any 1906 rebé per Reial Decret d'Alfons XIII el títol de ciutat.

Monuments i llocs d'interès

Castell-palau
Església de Santa Maria
El Call jueu
Les Voltes
El Convent
El Pont Vell
El Passeig
Església de la Pietat

Activitats econòmiques

Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle XX, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l'economia bisbalenca.

Gastronomia

Són molt populars els dolços de les seves pastisseries.

Bisbalenc
Càntir
Rus

Demografia

Entitat de població	Hab. (2005)
Bisbal d'Empordà, la	9.121
Castell d'Empordà	50
Sant Pol	25

Festes, tradicions

1 de maig - Fira Mercat al carrer
Del 14 al 18 d'agost - Festa Major de la Bisbal d'Empordà.

Fills i filles il·lustres

Vegeu la categoria Bisbalencs

Florentí Garcia i Fossas (1854-1918): farmacèutic i metge.
Narcís de Carreras (1805-1991): President del FC Barcelona.
Mazoni (àlies de Jaume Pla 1977): músic.
Sanjosex (àlies de Carles Sanjosé 1977): músic.

Pedrolo por Xavier García

2008-10-06T16:58:00.001-03:00

Manuel de Pedrolo

Xavier García

Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1918-Barcelona, 1990) fou un clandestí en una societat segrestada. Fill d'una antiga nissaga nobiliària, va néixer dins els murs d'un castell de la inhòspita Segarra, propietat de la família paterna. Fou un adolescent solitari carregat d'expectatives durant la República en una petita capital de comarca, i un jove soldat que va fer la guerra en el bàndol dels vençuts. Un escriptor de posicions insubornables al llarg de la dictadura franquista i un intel·lectual isolat en una democràcia avara que, per al nostre autor, desdibuixa clarament les llibertats col·lectives. El silenci de la crítica a l'entorn de la seva obra féu que, els darrers anys de la seva vida, l'escriptor covés la idea de fracàs. Al seu enterrament, hi assistí la seva muller, la seva filla i un bon amic que arribà tard.

Amb tot, ha estat un dels escriptors més llegits de la postguerra i ens ha llegat una obra poètica considerable: uns centenars d'articles periodístics amb el seu respectable nombre d'entusiastes, unes quantes peces teatrals cabdals, l'obra novel·lística de més gruix de la nostra literatura amb la corresponent legió de lectors i, encara, un radical concepte de la creativitat i una imatge d'autor que compromet el seu ésser a cada ratlla. D'antuvi, presumia aquell fracàs; lliurat del tot a un univers-escriptura de rebel coherència interna no sols és un capítol estel·lar de la literatura catalana contemporània: és una aportació rotunda a la història de la nostra cultura.

Una totalitat creativa

Els únics límits entre Pedrolo i la seva obra els imposà la imaginació. Ni la més estricta censura política, o moral, es va interposar en el seu projecte literari, com ho mostra el desfasament cronològic, provocat per aquella institució, que hi ha entre la data d'escriptura i la data d'edició de moltes de les seves obres. Com ara Un amor fora ciutat, novel·la de temàtica homosexual des de la perspectiva de la psicoanàlisi, que, escrita l'any 1959, no fou possible publicar fins l'any 1970, i encara va patir un procés judicial per escàndol públic. Però Pedrolo és autor d'obra més que d'obres. Una totalitat significativa més enllà d'escoles o moviments estètics que ha generat novel·les de caire realista (Estrictament personal, 1954), humorístic (Cops de bec a Pasadena, 1956), simbolista (Totes les bèsties de càrrega, 1965), textualista (Text/càncer, 1973), de ciència-ficció (Mecanoscrit del segon origen, 1973), policíac (Mossegar-se la cua, 1967), etc., ha fet teatre de l'absurd (Homes i No, 1957), poesia d'arrel simbolista, visual (Sobres, 1994), etc. Un univers literari autònom que acull les obres, unes de més reeixides que altres, com una part del tot d'aquesta trajectòria indeclinable en la seva exigència ètica.

Pedrolo, doncs, ha transitat per tots els gèneres. De fet, va començar, com altres, inclòs el seu admirat W. Faulkner, escrivint, i publicant, poesia (Ésser en el món, 1949), però no tardà a adonar-se que entre la seva poètica i el seu projecte existia l'abisme de l'art per l'art. Una concepció estètica que el poeta creia la més vàlida però que es troba massa allunyada de la jerarquia de valors de l'intel·lectual. Abandonà el conreu d'aquest gènere i passà a l'exercici del conte i la narració que també descuidà a partir de l'any 1956, just quan guanyà el Víctor Català pel recull Crèdits humans. Una d'aquestes narracions, "Diàlegs d'un fugitiu" (Domicili provisional, 1953) és la clau per a accedir al seu teatre perquè es tracta d'una obra completament dialogada. Si hi voleu inserir les acotacions dramatúrgiques necessàries, us trobareu davant d'una peça teatral. De fet, tot seguit escriurà la seva primera obra teatral publicada Els hereus de la cadira (1954).

En el vessant dramàtic d'aquesta totalitat creativa, Pedrolo aconseguí força èxits: traduït a diversos idiomes; estrenat a bastament, fins i tot, a la Sorbona de París, bressol del teatre de l'absurd, com ha estat qualificada la seva obra; l'únic autor ibèric, valgui l'eufemisme, estudiat pel prestigiós crític Martin Esslin en el seu Theatre of Absurdism, i obres de la qualitat d'Homes i No (1957). En el fons, Pedrolo mai no es va considerar ben bé un dramaturg; passa, però, que, en circumstàncies adverses per a la seva comunitat, ha escrit teatre i no és casual que en aparèixer Teixidor o Benet i Jornet minvi, fins a l'oblit, la seva producció: una solució de continuïtat per a una tradició estroncada que el nostre autor es veia capaç de resoldre.

Ésser novel·lista

Amb tot i des de molt jove, Pedrolo vol ésser novel·lista. Aquest és el vessant més important de la seva obra, en qualitat i quantitat, que suma uns 20.000 fulls. D'altra banda, un novel·lista proteïforme i amb el propòsit d'abraçar qualsevol subgènere. Sempre, però, amb una vocació realista que entén la ficció com una realitat-altra.

Hem de destacar que Pedrolo es desmarca del realisme com a tradició mitjançant, entre altres però sobretot, la novel·la psicològica, que entén també com una realitat-altra, influenciat, probablement, per les seves lectures freudianes; en canvi, s'hi enganxa pel vessant ideològic perquè havia mostrat la seva eficàcia per a descriure'ns els aspectes socials a la manera de Zola. I, encara caldria que parléssim dels rivets naturalistes com a polarització d'aquest realisme, l'intent de presentar-nos unes situacions límit. Al capdavall, un heterodox que introdueix elements de ficció dins del terreny del realisme perquè pretenien subvertir la realitat per tal d'abraçar el màxim de versemblances, anava a dir, de realitats narratives.

Manuel de Pedrolo © Serra d'Or El cas paradigmàtic de "Temps obert"

Pedrolo, un veritable novel·lista més que un estilista, ha reunit algunes obres seves sota l'aixopluc de sèries novel·lístiques: la trilogia "Anònims" (1970-1971) o les tetralogies "La terra prohibida" (1957) i "Apòcrifs" (1978-1983). D'aquests cicles narratius, el més considerable i el que reflecteix més clarament el concepte literari que volem reconstruir, aquella totalitat narrativa, és, sense dubte, "Temps obert" (1963-1969), una sèrie que abraça onze volums i resta inacabada per la seva mateixa raó de ser. Es tracta d'un conjunt d'obres amb un protagonista únic, Daniel Bastida, que desenvolupen diverses situacions simultànies i excloents. Les nou primeres novel·les del cicle, que formen el primer llibre, desenvolupen les diferents conseqüències filles d'una mateixa situació conflictiva: un bombardeig de la guerra del 1936 a la vila de Gràcia. Aquest atac aeri pot afectar la família Bastida o perquè mor el pare o la mare o perquè canviaran de barri, etc. Així, fins a nou diferents possibilitats, cadascuna de les quals serà retratada en un volum que, al seu torn, genera una altra situació conflictiva que, també, pot desenvolupar diverses situacions simultànies i excloents, però que seran coherents amb el passat del protagonista que arrossega des de la novel·la originària.

Es tracta d'una estructura novel·lística sense parangó en la literatura universal que el nostre autor ja proposà l'any 1953 en el conte "El millor novel·lista del món" i assajà en diverses obres (Viure a la intempèrie, 1962) abans de trobar la seva forma final. Estructura, a més, que, a cada novel·la del cicle, rep un tractament diferent (novel·la epistolar, monòleg interior, desordre cronològic, visió calidoscòpica, etc.). Una preocupació formal que, a més de la recurrència dels grans tòpics temàtics, és, probablement, l'altra característica essencial de la narratologia pedroliana: la recerca d'un llenguatge/novel·la.

Geometries d'una poètica: el llenguatge/novel·la

Pedrolo provà d'incorporar les estructures i tècniques de la novel·lística internacional a la tradició pròpia. Fins al moment de l'aparició del nostre autor, aquestes incorporacions eren comptades (algunes obres de Puig i Ferreter, la Fanny de Soldevila…). Hom ha parlat de la influència de la generació perduda en aquesta aportació, però caldrà afegir-hi també la del Noveau Roman francès. Incorporacions, exploracions novel·lístiques que afegeixen, a més, matisacions al model primari i, per tant, el converteixen en original. Assenyalem dos dels recursos més típics d'aquesta obra: el refús de l'omnisciència (S'han deixat les claus sota l'estora, 1978; Sòlids en suspensió, 1974) i el perspectivisme temporal (Cendra per Martina, 1952; Les finestres s'obren de nit, 1955), al capdavall, dos recursos amb un parentiu ben proper. Una recerca no gens gratuïta quan l'autor no escriu per distreure's ni distreure'ns, sinó al contrari, ho fa per cercar la condició humana.

Les metes més pregones d'aquesta investigació, les trobem en l'obra Espais de fecunditat irregular/s (1973). Una novel·la que comença, encara que mai no acaba, amb una frase que cal finir. Que en el seu desenvolupar-se exigeix un ordre sintàctic, gramatical, etc. I en aquest fer-se, genera també errors que el mateix text, ara ja text/personatge -Blanca- corregeix tot acumulant dades sobre el coneixement de la realitat en la qual es desenvolupa. Una realitat creada des de la sintaxi, convertida, doncs, en univers-escriptura que escriu i s'escriu. Per això, la protagonista és totes les protagonistes i el text esdevé totes les novel·les. Una concepció novel·lística autògrafa que, oh paradoxa, inaugura tot de possibilitats il·limitades dins d'una finitud.

L'obra d'un home que no tenia mesura i que va escriure com un forassenyat, Pedrolo dixit.

Manuel de Pedrolo

2008-10-06T16:29:00.003-03:00

Només he llegit un par de comptes de Pedrolo i ja s´ha convertit en uns del meus escriptor preferits.

Aqui la informació que és pugui llegir a la Vikipèdia.

Un petò

Ana

Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990) Nascut a l'Aranyó (la Segarra) l'any 1918 i mort a Barcelona l'any 1990. Estudià batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra contra el feixisme estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona. Manuel de Pedrolo començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

-Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la CNT-FAI i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va asajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les. Sigui quin sigui el tema, Pedrolo, dibuixa sempre, amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica.

Va morir a Barcelona l'any 1990.

Alguns títols de les seves novel·les són:

* La mà contra l'horitzó
* Balanç fins a la matinada
* Cendra per Martina
* Mecanoscrit del segon origen

També ha publicat llibres de contes:

* Crèdits humans

Algunes de les seves obres de teatre són:

* Cruma
* Homes i no
* Situació bis

I llibres recull d'artícles polítics en premsa

* Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
* Cròniques

Premis Obtinguts

* Joanot Martorell, 1954, amb Estrictament personal.
* Víctor Català, 1956, amb Crèdits humans.
* Sant Jordi, 1962, amb Balanç fins a la matinada.
* Lletra d'Or, 1966, amb Cendra per Martina.
* Prudenci Bertrana, 1968, amb Estat d'excepció.
* Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1979.

Publicacions

[edita] Novel·les i contes

* El premi literari i més coses. Barcelona, Selecta, 1953. València, Edicions Bromera, 1990
* Es vessa una sang fàcil. Barcelona, Albertí editor, 1954, 1964. Edicions La Magrana, 1986
* Mr Chase, podeu sortir. Barcelona, Albertí editor, 1955
* Estrictament personal. Barcelona, Editorial Selecta, 1955
* Domicili provisional. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1956. Barcelona, Edicions La Magrana, 1982. Barcanova, 1990
* Un món per a tothom. Barcelona, Albertí editor, 1956
* Les finestres s'obren de nit. Palma de Mallorca, Moll, 1957
* Violació de límits. Barcelona, Albertí editor, 1957
* Crèdits humans. Barcelona, Selecta, 1957
* L'inspector arriba tard. Palma de Mallorca, Moll, 1960. Barcelona, Edicions La Magrana, 1988
* Una selva com la teva. Barcelona, Edicions Destino, 1960
* La mà contra l'horitzó. Barcelona, Nova Terra, 1961. La Llar del llibre, 1985
* Balanç fins a la matinada. Barcelona, Selecta, 1963, 1984
* Cendra per Martina. Barcelona, Proa, 1965, 1980. Kapel, 1982
* Joc brut. Barcelona, Edicions 62, 1965
* Avui es parla de mi. Barcelona, Selecta, 1966
* Elena de segona mà. Barcelona, Selecta, 1967. Edicions 62, 1985
* M'enterro en els fonaments. Barcelona, Proa, 1967
* Totes les bèsties de càrrega. Barcelona, Edicions 62, 1967
* A cavall de dos cavalls. Barcelona, Alfaguara, 1967
* Entrada en blanc. Barcelona, Cadí, 1968
* Solució de continuïtat. Palma de Mallorca, Moll, 1968
* Un camí amb Eva. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1975, 1988
* Se'n va un estrany. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988
* Falgueres informa. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1979, 1989
* Mossegar-se la cua. Barcelona, Edicions 62, 1968, 1982
* Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970
* Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971
* Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980. La Llar del Llibre, 1985
* Situació analítica. Barcelona: Edicions 62, 1971, 1977, 1989
* Introducció a l'ombra. Barcelona: Proa, 1972, 1985
* Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972, 1975. Edicions 62, 1980
* Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972
* Des d'uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972, 1979. Avui, 1995
* Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972
* Espais de fecunditat irregulars. Barcelona: Proa, 1973, 1982
* Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974
* L'ordenació dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1979, 1991
* Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974
* Text/càncer. Barcelona: Dopesa, 1974
* Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982, 1986
* L'interior és el final. Barcelona: Edicions 62, 1974
* El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974
* Cinc cordes. Barcelona: Edicions 62, 1974
* Internacional Setting. Barcelona: Edicions 62, 1974
* Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988
* Milions d'ampolles buides. Barcelona: Laia, 1975
* Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975. Edicions 62, 1981
* Detall d'una acció rutinària. Barcelona: Galba, 1975
* Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992
* Contes fora recull. Barcelona: Edicions 62, 1975
* Perquè ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976
* Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1983
* S'alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1979, 1991
* Procés de contradicció suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976
* Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977
* La paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1977
* Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977, 1992
* Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977
* Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Proa, 1977
* L'ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977
* Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978
* Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1992
* Anònim I. Barcelona: Proa, 1978
* D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978
* S'han deixat les claus sota l'estora. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1979
* La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979
* Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979
* Baixeu a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1979
* "Conjectures" de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980, 1993
* Successimultani. Barcelona: Laia, 1980. Grup de Llibre, 1982. Pleniluni, 1991
* Anònim II. Barcelona: Edicions 62, 1981
* Anònim III. Barcelona: Edicions 62, 1981
* Anna. Olot: edició de bibliòfil, 1982
* Apòcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982
* Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982
* Apòcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983
* No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984. La Llar del Llibre, 1990
* Apòcrif tres: Verònica. Barcelona: Edicions 62, 1984
* Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984
* Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985
* Joc tapat. València: Edicions Tres i Quatre, 1985
* Caus a cada cantonada. Edicions 62, 1985
* Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986
* Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986
* La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987
* Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988
* Disset contes i una excepció. Barcelona: Edicions 62, 1990
* Anna. Amb dibuixos de Miquel Plana. Lleida: Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, 1990
* Obres púbiques. Barcelona: Edicions 62, 1991
* Tants interlocutors a Bassera. Edicions 62, 1992
* Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997
* Us convida a l'acte. Recopilació de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals eròtics. Lleida: Pagès Editors, 2000

Estret de Vikipèdia.

La adreça de la Fundació Pedrolo

http://www.fundaciopedrolo.cat/

Vendelplà ( cap 3)

2008-10-04T15:10:00.001-03:00

Ventelplà primera temporada ( Cap 3).

Un petò desde una Montevideo plena de sol i gent passejant pels carrers.

Ana

http://www.ventdelpla.cat/pprogrames/ventdelpla/vdpSeccio.jsp?seccio=temporada&idint=175629068&num=1

De Girona al Japó

2008-09-30T09:00:00.001-03:00

Quina canço!

Un peto

Ana

Vendelplà ( Primera temporada)

2008-09-28T19:54:00.006-03:00

Vendelplà ha tornat. La cinquèna temporada ha començat aquest mes.El 15 de Setembre es va emetre al capìtol 242.

Tota sèrie té un inici. Aquest és el enlaç del segon capìtol de la serie a l´any 2005.

Mirall Trencat

2008-09-28T13:14:00.001-03:00

Aquesta és la presentació de la serie que va emetre TV3 l'any 2003. Es tracta de una sèrie basada en la grand novel-la de Mercè Rodoreda que vull llegir aquest any.

Un petò

Ana

Diada Nacional

2008-09-10T17:29:00.001-03:00

PER LA DIADA, PENJA L'ESTELADA AL TEU BALCÓ O FINESTRA

Des de la Fundació Manuel de Pedrolo ens afegim a la crida feta per altres entitats de que tothom, el proper 11 de Setembre, en motiu de la nostra Diada Nacional, faci visible la nostra determinació de que som un Poble i volem tenir un Estat penjant l'estelada. La nostra senyera amb l'estel solitari és el símbol de la resistència a la ocupació de la nostra terra i ensenya per excel·lència de la nostra lluita per la independència.

A més, convidem a tothom que surti al carrer, acudeixi als actes que en motiu de la Diada se celebrin arreu de pobles, viles i comarques. En especial a les convocatòries nacionals de les principals ciutats i de Barcelona en concret: al Fossar de les Moreres al migdia del dia 11; davant l'estàtua d'en Rafael Casanova; l'homenatge al General Moragues; els actes de la vigilia al Fossar convocats pel Memorial 1714 i a les manifestacions unitàries de la tarda del dijous.

Perquè SOM UNA NACIÓ I VOLEM TENIR UN ESTAT!

Mercè Rodoreda

2008-09-10T16:45:00.006-03:00

Aquest article està en la Vikipèdia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda_i_Gurgu%C3%AD). Fa uns dies vaig llegir dos comptes de aquesta escriptora i em sembla MARAVELLOSA.Llegir-la és com " Caminar sota Dulce de leche".

Ana

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) va ser una escriptora catalana, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva obra ha estat traduïda a vint-i-set idiomes.
Filla única d'un matrimoni amant de les lletres, la seva infantesa va estar marcada per la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, que li va inculcar un profund sentiment catalanista que la va acompanyar durant la resta de la seva vida. El 1928, i amb només vint anys, es va casar amb el seu oncle, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella, amb qui el 1929 va tenir Jordi, el seu únic fill.

El seu matrimoni va ser un fracàs. Rodoreda va buscar una vàlvula d'escapament que li permetés fugir d'una vida massa monòtona. Aquest escapament el va trobar en la literatura. Va començar col·laborant en diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador. Va escriure també quatre novel·les que anys més tard va descartar, ja que les considerava fruit de la seva inexperiència. Només va salvar Aloma (1937). Tot i això, la va reescriure l'any 1969 convertint-la en una obra completament diferent.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, Rodoreda va col·laborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat. L'any 1937 es va separar del seu marit.[1]

L'any 1939 es va exiliar a França. Creia que l'exili seria per poc temps, i per això va deixar el seu fill a Barcelona, a càrrec de la seva mare, Montserrat Gurguí. Es va instal·lar, juntament amb altres intel·lectuals i escriptors catalans, a Roissy-en-Brie, a les rodalies de París, d'on va haver de fugir en esclatar la Segona Guerra Mundial. Després d'un llarg pelegrinatge per França, va marxar cap a Suïssa, en concret a la ciutat de Ginebra, juntament amb el seu company sentimental Armand Obiols, pseudònim del crític literari Joan Prat.

Fou en aquesta ciutat on va escriure la seva obra més aclamada, La plaça del Diamant (1962), considerada la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra. Ambientada en el barri barceloní de Gràcia, la novel·la explica la història de la Colometa, una dona com tantes d'altres a qui la guerra destrossà la vida i les il·lusions. La plaça del diamant és alhora una novel·la històrica, psicològica i de costums. De la seva època a Suïssa és també la novel·la El carrer de les Camèlies (Premi Sant Jordi 1966), el recull La meva Cristina i altres contes (1967) i les Flors de debò, de Viatges i flors.

Filla única d'un matrimoni amant de les lletres, la seva infantesa va estar marcada per la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, que li va inculcar un profund sentiment catalanista que la va acompanyar durant la resta de la seva vida. El 1928, i amb només vint anys, es va casar amb el seu oncle, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella, amb qui el 1929 va tenir Jordi, el seu únic fill.

El seu matrimoni va ser un fracàs. Rodoreda va buscar una vàlvula d'escapament que li permetés fugir d'una vida massa monòtona. Aquest escapament el va trobar en la literatura. Va començar col·laborant en diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador. Va escriure també quatre novel·les que anys més tard va descartar, ja que les considerava fruit de la seva inexperiència. Només va salvar Aloma (1937). Tot i això, la va reescriure l'any 1969 convertint-la en una obra completament diferent.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, Rodoreda va col·laborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat. L'any 1937 es va separar del seu marit.[1]

L'any 1939 es va exiliar a França. Creia que l'exili seria per poc temps, i per això va deixar el seu fill a Barcelona, a càrrec de la seva mare, Montserrat Gurguí. Es va instal·lar, juntament amb altres intel·lectuals i escriptors catalans, a Roissy-en-Brie, a les rodalies de París, d'on va haver de fugir en esclatar la Segona Guerra Mundial. Després d'un llarg pelegrinatge per França, va marxar cap a Suïssa, en concret a la ciutat de Ginebra, juntament amb el seu company sentimental Armand Obiols, pseudònim del crític literari Joan Prat.

Fou en aquesta ciutat on va escriure la seva obra més aclamada, La plaça del Diamant (1962), considerada la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra. Ambientada en el barri barceloní de Gràcia, la novel·la explica la història de la Colometa, una dona com tantes d'altres a qui la guerra destrossà la vida i les il·lusions. La plaça del diamant és alhora una novel·la històrica, psicològica i de costums. De la seva època a Suïssa és també la novel·la El carrer de les Camèlies (Premi Sant Jordi 1966), el recull La meva Cristina i altres contes (1967) i les Flors de debò, de Viatges i flors.

L'obra de Mercè Rodoreda ha estat comparada, pel seu estil i la seva capacitat de descripció, amb la de l'escriptora Virginia Woolf, a qui admirava. Algunes de les característiques recurrents dins l'obra de Rodoreda són una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista, i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme.

Les protagonistes de les seves novel·les són dones fràgils però que al mateix temps demostren una gran força interior. En són dues mostres clares la Natàlia de La plaça del diamant o la Cecília d'El carrer de les Camèlies. Rodoreda va saber descriure com ningú la societat catalana del segle XX i els canvis que va patir. El seu estil literari, tan personal, ha deixat empremta en molts escriptors posteriors.

Títols més rellevants

* Aloma (1938)
* Vint-i-dos contes (1958)
* La plaça del Diamant (1962)
* El carrer de les Camèlies (1966)
* Jardí vora el mar (1967)
* La meva Cristina i altres contes (1967)
* Mirall trencat (1974)
* Semblava de seda i altres contes (1978)
* Viatges i flors (1980)
* Quanta, quanta guerra... (1980)
* Tots els contes (1980)
* La mort i la primavera (pòstuma, 1986)
* Isabel i Maria (pòstuma, 1991)

Ni una sola paraula

2008-09-07T09:42:00.004-03:00

He trobat aquesta canço a Youtube i la lletra en aquest blog

http://papermullat.blogspot.com/2007/08/187-roger-mas-ni-una-sola-paraula.html.

No m´agrada gens ni mica Paulina Rubio però si aquesta de Roger Mas i Sanjosex.

Una abraçada, Montevideo està molt, molt fred i ahir va caure tota el aigua del mòn.

Ana

Està cridant
ja sé que no ho sent
El cor escolta no pas el teu cap
però a on te'n vas?
M'estàs escoltant?
On és el teu orgull?
Què havíem quedat?

La nit comença i amb ella el meu camí
et busco a soles amb el meu millor vestit
però on collons estàs?
què és el que coi passa?
què és el que queda després de tots aquests anys?

Miro aquests ulls que un dia em miraren;
busco la boca, les mans, una abraçada
però tu no sents re de re
i et disfresses de cordialitat.

Ni una sola paraula
ni gestos ni mirades apassionades
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Com una joguina picant contra paret,
surto a trobar-te
i em perdo perquè busco
una oportunitat, un miracle, un encanteri:
tornar-me guapo i tu més guapa encara.

Davant d'aquests ulls que un dia em miraren
poso l'esquena i unes quantes passes
i compto una altra derrota
mentre per sota em dic que "mai més".

Ni una sola paraula
ni gestos ni mirades apassionades
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Això no pot ser, no sóc jo.
Tinc una nosa dins del cor
per no ser de gel quan el cel
em demana paciència.

Ni una sola paraula
ni gestos ni mirades apassionades
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Mm-mm-mm-mmm
Mm-mm-mm-mmm
Mm-mm-mm-mmm

La versió de Roger Mas

El camí

2008-08-27T16:56:00.002-03:00

Una canço de Sanjosex que vaig escoltar ahir. És molt bona. Mès tard intentarè escoltar millor la lletra. M´agrada la canço extreta del disc Viva, el seu primer disc.

Un petò.

Ana

No tinc temps

2008-08-24T01:18:00.004-03:00

Fa dos anys aquesta era la canço del estiu. M´agrada molt i sobretot " No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps".

Una abraçada

Ana

Jo no tinc temps. Hauría de tenir dias més llargs...

Sanjosex

2008-08-08T03:55:00.004-03:00

Sanjosex és un bonissim artista català.Aquesta cançò és diu Temps o Rellotge.Francesc, un amic de Catalunya m´ha enviat la lletra a petició meva. Havía algunas paraulas perdudas i altres que no escolaba bé.

Un petò fort i fins dilluns

Ana

Temps o Rellotge
Com un ganivet que talla, tot un dia enter amb tu sents com si el temps es pogues dividir com si res es com dir que el temps es un rellotge.

Ja fa massa temps que ens hem deixat endur per el ritme feixuc, ritme que no es vida ni present ni futur hi ha un soroll que viu entre nosaltres.

Temps fa que varem deixar de jugar que varem oblidar totes aquelles dreceres que porten a un pais sense les presses,.

El ritme que ens imposem es el ritme que ens fa viure perduts sense paraules, hem de trobar temps per estar molt mes temps junts sense contar les hores passades perduts entre les fades.

Has de controlar aquests teus maleits instints maternals estan destrossant la teva parella, almenys fes-ho per ella.

L'agenda que ens ajuda es qui ens dona la mesura del temps, hem de trobar molt menys per deixar fugir la nostra () pero sense cobertura.

Temps fa que vam oblidar el cami que porta aquell paradis on els nens son nens i els grans han de reneixer

El ritme que ens imposem, es el ritme que ens fa viure perduts, muts sense esperances, hem de trobar temps per estar mol mes temps junts sense contar les hores passades, perduts entre abrassades..

Temps fa que varem deixar de jugar que varem oblidar totes aquelles dreceres que porten un pais sense les presses

Temps fa que vam oblidar el cami que porta aquell paradis on els nens son nens.

La granja de la Paula

2008-05-19T22:35:00.004-03:00

Aquesta es una versió de Maggi´s Farm de Dylan. Está dintre del cd "Si el dits fossin xilofons " de Mazoni. El video es maravelloso. El realitzador del video es també Carlos Cuevas ( que ja havía fet Esclatasangs del disc Esgarrapada".

Posso també la lletra.

Un petó.

Ana

La granja de la Paula - Mazoni-

No penso treballar a la granja de la Paula mai més.
Em llevo al matí esperant que es posi a ploure, angoixat,
ple de pors que no em deixen moure.
Hauríeu de veure com em fa escombrar el carrer!!
No penso tornar a ca la Paula mai més.
No penso treballar pel germà de la Paula mai més.
Em tracta com un gos i em paga una misèria
i em multa cada cop que em deixo la porta oberta.
I encara em pregunta si m'ho estic passant bé!!

No penso tornar a ca la Paula mai més.
No penso treballar per la mare de la Paula mai més.
No vull treballar per la mare de la Paula mai més.
Alliçona el servei sobre Déu, Home i Llei.
Mou els fils mentre el pare jeu com un rei.
Té seixanta anys però diu que en té cinquanta només!!!

No penso tornar a ca la Paula mai més.
No penso treballar a la granja de la Paula mai més.
Ni de conya penso tornar a ca la Paula mai més.
Ho he intentat tot per ser tal com sóc,
però aquí si no ets com ells, això serveix de poc.

Ells canten i tu ets l'esclau, però ja en tinc prou!

No hi penso tornar tan si neva com si plou. Mai més.

Com afegir l´Enciclopedia al Firefox

2008-05-19T18:00:00.003-03:00

Des de fa uns dies es pugi afegir l´enciclopedia al Mozilla Firefox. Quan es cerca una paraula se obre una altra página amb els resultats de la cerca.

http://tempesta.catalanopalestina.org/2008/04/25/modificacio-de-lafegit-del-motor-de-cerca-de-lenciclopedia-catalana/.

En aquesta direcció trobaràn pass a pass tots els instruccions que necesiten.

Un petò i fins mès tard.

Ana

Vendelplà

2008-05-16T08:41:00.004-03:00

Ha tornat Vendelplà. La primera sèrie que vaig veure en Català.En aquest lloc
http://www.ventdelpla.cat/pprogrames/ventdelpla/vdpSeccio.jsp

està la primera, uns capìtols de la segonda, tercera i quarta temporada.

M´en vaig a treballar.

Un petò.

Ana

* A casa meva no tinc tele però m´agrada veure sèries de altres països i en altres llengues.

S´ha acabat

2008-05-14T08:51:00.004-03:00

L´any passat se ha acabat Porca Miseria la série de Joel Joan. Són quatre temporadas de tretze capítols cadascuna. M´agradava molt, moltisín aquesta sèrie, la música, els personatges, etc.

En el seu lloc web es pugui veure la sèrie. Totas las temporadas.

http://www.tv3.cat/especials/porcamiseria/

Un petò i fins mès tard.

Ana

Esclatasangs

2008-05-11T07:53:00.001-03:00

Esclatasangs és el titol d´una cançó de Mazoni. Un video que m´agrada molt. Per això aquest és el titol del blog. Altre blog. El primer en català. En novembre vaig tenir l´examen al nivel bàsic i vaig pensar que si estava apta començarìa a escriure un blog en aquesta llengua. És molt, molt complicat pero penso que será una cosa bona.

Aquest video m´agrada molt.És del disc Esgarrapada. Raul Cuevas és el realitzador.

Un petò.

Ana

Esclata-sangs

Tornant

La Mari

Al marge del camí

Què faig a classe?

In Crescendo

La Riera

Avui començo amb...

Estiu i plans

Perduda

Lecturas i altres coses

Per no sentir-se sol?- Un títol inventat

Haver de

Per la tardor

Net

Si!

Gínjol

Quand els bits ballen tango - Anna Solana Duch -

Mixolidia Blues

Desitjos

Sant Esteve

Te faria un petó

L´aranès

Videos Educatius

Parla.cat

Quelcom

Dia a dia a dia a dia

Dia a dia

Parla.cat

Mitgeres

Estic escoltant " Les mitgeres al descobert " de Sanjosex. Es una canço molt maca i com sempre la lletra m´agrada molt.

mitger2 -a

mitger3 mitgera

mitger4 mitgera

mitgera

La Bisbal d´Empordà

Història

Monuments i llocs d'interès

Activitats econòmiques

Gastronomia

Demografia

Festes, tradicions

Fills i filles il·lustres

Pedrolo por Xavier García

Manuel de Pedrolo

Vendelplà ( cap 3)

De Girona al Japó

Vendelplà ( Primera temporada)

Mirall Trencat

Diada Nacional

Mercè Rodoreda

Ni una sola paraula

El camí

No tinc temps

Sanjosex

La granja de la Paula

Com afegir l´Enciclopedia al Firefox

Vendelplà

S´ha acabat

Esclatasangs

mitger²-a

mitger³mitgera

mitger⁴mitgera